MALSÓN XUFERO A LA PLAÇA DE LA MARE DE DÉU
"Cincinnati és una ciutat fundada el 1788 a la vora nord del riu Ohio, que fa de frontera entre els estats de Ohio i Kentucky. S'alça entre pujols i turons no molt alts, a cavall entre el final dels Apalaxes i el començament de la gran planura central americana. El clima és típicament continental, amb una amplitud tèrmica anual que pot arribar perfectament als 24º C, el que vol dir que en estiu fa molt de calor i molt de fred a l'hivern. A l'any 2010 hi vivien, segons el cens, unes 300.000 persones, de les quals 48% són blancs, 44% afroamericans, 2% hispans o llatins, 1% asiàtics i menys de l'1% són nadius americans".
Tot açò ens ho contava la meua amiga Marián, l'altre dia, a la plaça de la Mare de Déu, mentre ens preníem un cafè i esperàvem el nostre torn per a contar-li el que, per la nostra part, sabíem de Cincinnati. La Jose, per la seua, esperava parlar-nos de l'escola en la que treballarà. Jo, per la meua, no feia més que pensar que és molt difícil que eixe 2% d'hispans incloga, encara que siga, un o dos fenòmens d'Alboraia que hi hagen obert una orxateria. Per que Cincinnati serà la seu central del Sunny Delight (que ho he vist a la Viquipèdia, us ho jure), cosa que no està mal, però que prendre`s allà una orxata deu ser la mar de complicat. A veure cóm entra un a un Wall-Mart i pregunta: "Tens fartons Polo, bonica? Do you have fartons, my darling?".
Total, que en això se m'anava a mi el temps, mentre Marián acabava el seu informe cincinnatero. Però aparegué una parella de músics ambulants, s'ens posaren davant i començaren a pegar-li a l'organillo tan malament i tan alt que em tragueren de cop del meu patiment xufero. No tinc res en contra dels músics ambulants -fins i tot els aprecie, perquè m'agrada la música al carrer-, però a estos els haguera agraït que es traslladaren uns metres cap arrere. Si haguera tingut a la ma l'aplicació eixa del metro de Barcelona -i la mala llet de denunciar-los-, ho haguera fet apuntant en la denúncia: "Toquen molt mal". Per cert, que dic jo si no es podria ampliar la malaurada aplicació de manera que els ciutadans honrats pogueren denunciar la presència d'un diputat, d'un regidor d'urbanisme o d'un membre del consell d'administració d'un banc.
Total, que quan torní jo a la realitat, ja estava la Jose contant coses del seu cole. I vaig botar de la meua cadira per segona vegada quan digué que es tractava d'una escola AMIS. Jo vaig pensar en la secta eixa de la pel·lícula "Único testigo". Imagineu-vos la meua por! Eixa gent que està en contra de la civilització moderna! Podeu fer-vos la idea de la Jose sense poder veure "La que se avecina"? I sense penjar les seus fotos al Facebook? I jo, que l'he de acompanyar un parell de mesos! Hauré d'integrar-me en una colla de constructors de granjes i xafar-me els dits amb un martell? I estaré obligat a dur barret? I, el que és pitjor, hi haurà palla suficient per a fer un barret de la meua talla? Hauran pel meu barret de morir de fam tots els burros d'Ohio i una part dels de Kentucky?
Al remat, resulta que és AMIS, i no amish, que són la secta. Allò d'AMIS té un significat que no recorde, però té a veure amb que l'ensenyament es fa tot en castellà i en francès, cosa que a tots ens vindrà molt be. Vull dir que també els anirà be als alumnes, els pobrets. No recorde el detall perquè, en el moment en que la Jose ho deia, un cambrer passà pel meu costat amb un parell d'orxates xicotetes líquides i mitja dotzena de fartons, i vaig tornar a pegar-li voltes al tema. Serà obligatori declarar a la duana americana que duc a l'equipatge dotzena i mitja de fartons? Tindrà igual si són Polo o de Daniel? Mentre Marián i Jose continuaven intercanviant dades d'interès, vaig fer-me el propòsit de preguntar-ho al dia següent, quan anàrem a l'ambaixada americana pel visat. Cóm es diu, per cert, fartó en anglès?
No hay comentarios:
Publicar un comentario