El 26 de març de 1244, el rei Jaume i el seu gendre- part contractant de la segona part, que representava els interessos de la corona de Castella- van signar el tractat d'Almizra. Pel mateix, s'establien les fronteres entre els dos regnes per la part del sud. Tan a prop, per cert, de La Canyada, que no sé si la tassa del vàter de casa cauria del costat valencià o del castellà. Després, com sempre, els tractat se'l passaren per la pedra, Jaume tirà més al sud d'allò previst i les fronteres es van moure. Més tard encara, als reis de la corona d'Aragó els va pegar per anar-se'n cap a l'est, cap al Mediterrani: que si Nàpols, que si Atenes... Però cap a l'oest, ja no, que era territori castellà. Per això, per que cap a l'oest no es podia anar, ni Jaume ni cap dels seus hereus van tirar en eixa direcció; i és per això mateix que hui no és festiu a Cincinnati ni els xiquets dels coles fan redaccions sobre el Conqueridor. Hi ha el Columbus Day, però eixa és un altra història. I un altre dia.
No esperàvem, doncs, la Jose i jo que el de hui fóra especial. De fet, hem començat a celebrar el 9 d'octubre quedant-nos adormits i eixint de casa, com correspon, accelerant i sense desdejunar. El dia es presentava mal, i més quan el nostre GPS -del qual depenem més que del menjar- ens ha enviat per un trajecte diferent al de tots els dies: "Que diu que vages per Dana Avenue!". Ja dic que no és festiu a Cincinnati, que, d'haver-ho segut, m'hauria pensat que intentava evitar la processó cívica. Però, espantats i tot com anàvem, no hem pogut deixar d'obeir-lo: i si ens perdem? Mireu que açò és un laberint. Anava la Jose conduint i jo preguntant-me a quin sant els canvis. El recorregut que cada dia ens recomana, depèn de cóm tinga el GPS el dia? S'esperava, ell també, que el 9 d'octubre fóra festiu i li ha fotut posar-se a treballar massa prompte? És el que passa quan depens de la tecnologia: que et molesta haver d'admetre la superioritat del trasto, però te'n has d'aguantar. No em quedava més que recórrer al consol propi de la gent de lletres: riure'm de la seua ignorància. En aquest cas, de la seua pronunciació: Schumacher Avenue és, per a ell, no eixe indeterminat "sumàquer" que diem els espanyols, sinó un brutal i sincer "es-chu-ma-chér" del qual me n'he estat rient tot el dia. "A mitja milla, gire cap a la dreta per Es-chu-ma-chér Avenue". Xiu-la-li.
Cal dir que el nou trajecte ha resultat molt més ràpid i senzill que l'habitual -cosa que encara m'ha emprenyat més: per què ens el tenia amagat?-, de manera que pot ser la clau per a que la Jose s'anime ja a anar a soles al treball. Això, a mi, em deixaria per fi una mica de temps lliure, que, entre acompanyar-la pel matí i tornar a replegar-la després de dinar, els dies es queden en no res.
El de hui, per exemple, ha segut curt per a la feina -titànica- de buscar una mocadorà a Cincinnati. Ja imaginava que no seria fàcil trobar verduretes de massapà, però no que fóra impossible. Clar que, què esperar d'un país en que no es publica Astèrix? En acabant, sí he trobat una cosa que m'ha servit. Gràcies a Halloween, per cert, que és com el Nadal a El Corte Inglés: comença un mes abans. No és la nit del 31, sinó que és Halloween tot el mes d'octubre. Les cases estan adornades, molt adornades, amb carabasses i qualsevol cosa que siga de color taronja. Hi ha també esquelets de plàstic, teranyines de fil apegades a les finestres, làpides als jardins, fantasmes de drap que el vent fa moure...tot instal·lat des de fa dies, fent dels carrers una espècie de parc temàtic del terror...de chicha y nabo. Als supermercats i les botigues, les coses de Halloween es mengen part de l'espai disponible i, fins i tot, es venen ja preparades les bosses amb llepolies per a repartir als xiquets. Nosaltres, per cert, no en tenim. No és que vulguem ser els veïns antipàtics del barri, sinó que, no sé per què, sospite que el nostre no és zona de trick or treat. Les nostres apartaments són, diria jo, zona d'estudiants universitaris. Açò ho supose, perquè difícilment ens hem topat amb ells. Estaran tots estudiant.
Torne: com que tot és Halloween, al remat he vist galetes amb forma i color de carabassa. Paregut a les fruitetes, no? N'he comprat una caixa i hi he fet afegir qualsevol pastisset que em recordara un vegetal. Uns, perquè duien una floreta de sucre per damunt, uns altres perquè eren de molts colorets, i així. En acabar el dia, la Jose ha tingut a seua mocadorà i jo he salvat la meua honra de valencià i d'homenot , encara que tan lluny que ni Jaume ni Columbus van mai sospitar de l'existència del riu Ohio. "Oío", que diu el nostre GPS.
El de hui, per exemple, ha segut curt per a la feina -titànica- de buscar una mocadorà a Cincinnati. Ja imaginava que no seria fàcil trobar verduretes de massapà, però no que fóra impossible. Clar que, què esperar d'un país en que no es publica Astèrix? En acabant, sí he trobat una cosa que m'ha servit. Gràcies a Halloween, per cert, que és com el Nadal a El Corte Inglés: comença un mes abans. No és la nit del 31, sinó que és Halloween tot el mes d'octubre. Les cases estan adornades, molt adornades, amb carabasses i qualsevol cosa que siga de color taronja. Hi ha també esquelets de plàstic, teranyines de fil apegades a les finestres, làpides als jardins, fantasmes de drap que el vent fa moure...tot instal·lat des de fa dies, fent dels carrers una espècie de parc temàtic del terror...de chicha y nabo. Als supermercats i les botigues, les coses de Halloween es mengen part de l'espai disponible i, fins i tot, es venen ja preparades les bosses amb llepolies per a repartir als xiquets. Nosaltres, per cert, no en tenim. No és que vulguem ser els veïns antipàtics del barri, sinó que, no sé per què, sospite que el nostre no és zona de trick or treat. Les nostres apartaments són, diria jo, zona d'estudiants universitaris. Açò ho supose, perquè difícilment ens hem topat amb ells. Estaran tots estudiant.
Torne: com que tot és Halloween, al remat he vist galetes amb forma i color de carabassa. Paregut a les fruitetes, no? N'he comprat una caixa i hi he fet afegir qualsevol pastisset que em recordara un vegetal. Uns, perquè duien una floreta de sucre per damunt, uns altres perquè eren de molts colorets, i així. En acabar el dia, la Jose ha tingut a seua mocadorà i jo he salvat la meua honra de valencià i d'homenot , encara que tan lluny que ni Jaume ni Columbus van mai sospitar de l'existència del riu Ohio. "Oío", que diu el nostre GPS.
No hay comentarios:
Publicar un comentario