El "principal", que diuen les nostres amigues de Puerto Rico, no és un altra cosa que el director. The principal, en anglès. El nostre, Mr. S****** Q. E***, II -no dic el nom sencer, no siga delicte federal-, és, com diu la Jose, "un pincelín". Ho diu perque sempre ve al cole vestit amb la màxima elegància: de normal amb els seus tratges i les seues corbates, que encara no li he vist repetir-ne; i si ve de casual, tot és de marca, perfectament planxat i combinat. El pel no se'l pentina, perque el du tallat tan curt -cosa que no és gens rara entre els afroamericans- que no li cal. Tot un dandy. El dia que la Jose i jo arribàrem a l'aeroport de Cincinnati -de Cincy, entereu-vos- ens trobem de cara amb un home negre, jove, alt i prim, vestit amb un tratge blau, camisa a ratlles i tocat amb un barret de color morat. Veíem que se'ns acostava i pensàrem que venia algú de la mafia a oferir-nos la seua protecció. Açò de la màfia no es diu perque sí. Al sud de Cincy, als anys de la llei seca, el barri de Newport va ser famòs per el control que en teníen els gangsters de Chicago, Al Capone i tot. Newport ha fet del seu passat mafiòs un atractiu turístic i fins i tot un senyal d'identitat. Marc, el català que hem conegut, té un amic que presumeix molt que la seua àvia va ser prostituta aquells anys a Newport. Ja veus. Imagine que és com dir que el teu avanpassat vinguè amb Jaume I, però que en compte de cavaller era mamporrero. Jo què sé. Coses de la genealogia i l'orgull de cadascú.
Mr. Principal fa en el cole el paper d'un gerent. De fet, ell no és mestre. No cal ser-ho, per a dirigir un cole. El que cal és tindre un màster en direcció de centres educatius, i em pareix a mí que el que els ensenyen és a dirigir les escoles el mateix que una empresa. Vull dir, que els ensenyaràn coses d'administració, recursos humans, màrqueting i coses per l'estil, i deu ser per això que Mr. Principal, jo crec, es passa el dia treballant la imatge de marca del cole: eslògans, cartells amb els objectius del centre, fotografies d'actes en que el cole ha participat... Un exemple va ser fa uns dies: era el dedicat als Cincinnati Bengals -futbòl americà- i la consigna del dia era vindre al cole amb els colors de l'equip. I havia recordatoris per tot arreu. Jo vaig tindre la sort d'haver-me dut un suèter que quadrava prou be.
Un altra cosa que els preocupa molt, als principals com Mr. Principal, són els resultats dels alumnes en les avaluacions externes que es fan prou a sovint. Achievements, resultats, és la paraula obsessiva. I sembla que això és el que persegueixen els directors. L'altre dia ens dugué a veure un altre cole que ha passat, en cinc anys, de ser un cole en situació crítica -és a dir, els achievements eixos feien pena- a ser catal·logat de "excel·lent". De fet, els coles que tenen la calificació d'excel·lent ho fan penjar en una gran pancarta a la façana. En el que visitàvem, la principala ens explicava que la clau era "consistency, consistency, consistency", que és com dir "sistema, sistema, sistema", actuar sempre igual, seguint procediments amb coherència. La veritat és que no es sentia una mosca, dins el cole. I vam veure cóm els xiquets -i no tan xiquets- canviaven d'aula en files i en el silenci més absolut. Era com una fàbrica o, millor, com els procediments d'una caserna. Açò últim deu ser el que millor entén el nostre director, que, al cap i a la fí, és també un ex-marine.
I clar, entre que va fet un primor i l'aureola heròica del seu passat a les forçes armades, l'home es passeja pel món amb cara de satisfacció i eixe caminar curiós, tan propi dels afroamericans, que és quasi un ball, amb un somriure perpetu a la boca. I, quan es creua amb mí, m'assenyala amb el dit, sense deixar de caminar-ballar i em diu: "Hey, man". Jo li conteste: "Pues, aquí, pasando el día". Se'n riu i jo em pregunte: "Què s'haurà pensat que li he dit?".
PS: taronja i negre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario