PERÒ... AÇÒ ÉS CASTELLÀ?
Qué vol dir l'expressió "Vacunar la carpeta"? Us avance que no té res a veure amb polítiques de salut paranoiques -que també podria ser-. No: té a veure amb la neteja de la llar. "Vacunar la carpeta" vol dir aspirar l'estora, en castellà espanyol "Aspirar la alfombra". Jo, sincerament, no he escoltat en persona la frase, que ve de que en anglés "estora" es diu "carpet" i "passar l'aspiradora" es diu "to vacuum". D'on resulta, si no vas en molt de compte, que vas i dius: "Vacúname la carpeta" i et quedes més ample que llarg. Açò és el que es diu "spanglish", que el parla ací gent que du molts anys de vida als Estats Units d'Amèrica del Nord. "Yo lo haría, pero es que no puedo si no me dan back-up"; "¡Cielos, olvidé en casa la lonchera !"; "¿Les gusta su salón de clase?": tres formes de barrejar anglès i castellà. "Back-up" vol dir recolzament, en castellà "apoyo", "lonchera", de l'anglès "lunch" (esmorzar) vol dir, en castellà "fiambrera"; "salón de clase" vol dir aula.
Maria, una dona argentina que treballa en el col·legi de la Jose i que fa més de vint anys que viu a Cincinnati, em digué l'altre dia: "Los Estados Unidos són el país del mundo con mayor número de hispanohablantes". És cert, o quasi. I si no ho és encara, de segur aviat ho serà. O siga, que és tota una cura d'humilitat per als que venim des de la península pensant-nos que el nostre és el bon i autèntic castellà. Com si n'hi haguera d'això, llengues més autèntiques i pures! No dic que no faça falta el diccionari de la RAE -jo el tinc sempre conectat quan escric-, però, passades les ganes de riure'm del primer dia, el que veig és que pot ser estiga veent passar, per davant dels meus ulls, el naixement d'un nou idioma. Tot això que ara els sabuts del món es tornen bojos per conèixer -cóm parlaven al segle VIII, o al IX, els castellans, els catalans, els valencians, els aragonesos-, l'estic veent: com parlen els hispanos de Cincinnati a començament del segle XXI. Em pareix apassionant.
PERÒ, AÇÒ ÉS ANGLÈS?
Cal dir que la Jose va arribar als EUA pensant-se que, a poc de la seua estància, ja hauria aconseguit que hi haguera una minoria de valencianoparlants. Una minoria, per dir-vos la veritat, sí que hi ha: la Jose i jo. I hi ha un tal Marc, català de Catalunya, que viu també a Cincinnati i amb el qual ja hem entrat en contacte. Però, pel moment, crec que els plans d'expansió lingüística queden suspesos, fins a nova ordre. Pel moment, els objectius passen per entendre els nadius, de l'anglès dels quals es podria dir, al igual que dels hispanos: "Però, açò és anglès?". Dic que es podria si el nostre nivell d'anglès fora suficient per a distingir accents, errades i barbaritats. Pel moment, ens quedem en que tenim greus problemes de comprensió oral. L'altre dia, la Jose, que no s'entenia amb no sé quí per telèfon, volguè passar-me-ho a mí. Jo, afortunadament, vaig tindre la sang freda de fer-li creure que estava dormint.
Els hispanos que ja fa anys que hi viuen, a Cincinnati, ens diuen que no tingam problema, que l'accent de la gent d'ací -diuen que encara pitjor els afroamericans- té un accent del dimoni. Serà de veres. L'altre dia, Jose i jo vam anar a veure un apartament i, en acabar les explicacions de l'encarregat, no sabíem ni quant demanaven de lloguer. Cal dir que l'encarregat, a més de ser de Cincinnati, de l'ètnia afroamericana i tindre molta pressa, era del seu natural una dona de dos metres d'alçària i altre metre i mig d'amplària, amb veu profunda i que ens parlava des de la seua altura, del tal manera que a veure qui era el valent que li deia que no ens estàvem enterant de res. Jo, per segona vegada des de que estic als EUA, vaig estar a punt de quadrarme i dir-li "Senyor, sí senyor!", quan ens preguntà si estàvem d'acord.
Jo he decidit que tenen raó els hispanos i que tot és culpa del mal accent que tenen els d'ací, i que el que passa és que em tenen enveja per que jo parle anglès britànic, my dear, i amb això trobe conhort. I m'en recorde també de quan vaig anar a Mallorca, que em va costar dos setmanes entendre'ls, als mallorquins. Encara em recorde de "s'aigo". Però eixe és un altre viatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario