PERÒ...QUINA CALOR!
"L'hivern a Ohio pot ser extremadament fred. L'hivern de 1815, de fet, el riu es va congelar, deixant atrapats vaixells de tot tipus, fins i tot alguns dels nous -en eixe moment- vaixells de propulsió a vapor. Pel contrari, l'estiu pot ser molt calurós, arribant les temperatures, sense dificultat, als 35º, i més. Característiques pròpies d'un clima continental, que ho seria típic de no ser per l'altíssima humitat relativa. Pot ser xocant, a tanta distància de l'oceà, i amb els Apalatxes pel mig. L'humitat és deguda a la forma tancada de la vall del riu Ohio, que impedeix la dispersió de l'humitat ambiental. Així, nivells d'humitat relativa superiors al 75% no són estranys en absolut".
I que ho diguen! La primera impressió, en arribar a Cincinnati, va ser que travessàvem una barrera invisible i ens endinsàvem en una atmòsfera diferent: de la fresca i artificial de l'aeroport a la calenta, apegalosa i densa de l'exterior. I eren més de les onze de la nit, hora local! Al punt, vaig començar a sudar i a sentir que la roba s'apegava al cos. Obviament, el dia següent no va millorar la cosa. Les temperatures son altes i l'aigua està per tot arreu: els edificis tenen taques d'humitat a les façanes, i els elements de fusta pareixen empapats d'aigua. I quan plou -per que ha plogut, encara que siga poc, cada dia- el món sencer pareix xopat: cau aigua dels arbres, corre per les costeres i es formen tolls per tot arreu. Un núvol gris cobreix el cel, i pareix que siga un tap de suro per damunt de la ciutat. Quan el núvol s'aparta, Jesús i jo -ja os diré quí es- aprofitem per ficar-nos en la piscina, que ningú més, pel que pareix, utilitza, i és quasi l'únic moment en que trobem un poc de fresca. Passa un esquirol pels arbres de damunt, i provoca una xicoteta pluja que des de les fulles cau damunt nosaltres. I, de sobte, d'un segon al següent, cau pluja de veres, la de gotes grosses, furiosa, però decidim no eixir-nos-en.
Les gotes esclaten al voltant nostre, i l'ambient refresca una mica més. Els gats de la casa en què vivim desapareixen entre els arbres. Però dura poc i, com a resultat de l'aportació de més aigua, l'aire es fa una mica més sufocant. Fa olor a terra, per tot arreu, i els gats tornen mullats i plens de fang.
No hay comentarios:
Publicar un comentario